En els darrers anys, Espanya ha experimentat un notable augment dels impostos que ha impactat significativament en la seva competitivitat fiscal. Des del 2019, la pressió fiscal ha crescut de manera sostinguda, cosa que ha provocat una caiguda dràstica en els índexs internacionals que avaluen la capacitat dels països per atraure inversions i fomentar el creixement econòmic. El 2024, Espanya ocupa el lloc 33 d’un total de 38 països analitzats, cosa que reflecteix una pèrdua preocupant de competitivitat en comparació dels seus parells.
Les organitzacions empresarials i els agents econòmics no han trigat a manifestar la seva preocupació. de la inversió, que segueix per sota dels nivells de fa quatre anys, i un increment en les deslocalitzacions empresarials, una tendència que amenaça amb debilitar encara més el teixit productiu del país.
És viable una pujada dels impostos?
Els experts de l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE) plantegen que la reforma fiscal demanada per la Unió Europea no passa necessàriament per un augment d’impostos. Per contra, sostenen que el que realment busca la UE és estimular el creixement potencial de les economies europees, cosa que podria aconseguir millor mitjançant una política fiscal que redueixi la càrrega impositiva i fomenti l’activitat econòmica. Segons els especialistes, una baixada d’impostos pot generar efectes multiplicadors a l’economia: més inversió, creació d’ocupació, i un enfortiment del consum intern.
A més, les dades internacionals reforcen aquesta postura. Molts països de l’OCDE amb estructures fiscals més competitives han aconseguit atreure inversions significatives i estimular sectors clau de les economies. En contrast, el cas espanyol evidencia que un enfocament excessivament recaptatori es pot convertir en un obstacle per al desenvolupament empresarial i la innovació, allunyant capitals i oportunitats cap a entorns més favorables.
L’impacte a la inversió i l’ocupació
Un dels efectes més preocupants de l?augment d?impostos a Espanya és l?alentiment de la inversió. Des del 2019, els nivells d’inversió al país han disminuït i han reflectit una pèrdua de confiança dels inversors a l’entorn fiscal i econòmic. Aquest fenomen té repercussions directes sobre l‟ocupació i la creació de noves empreses, elements fonamentals per garantir el creixement sostenible de l‟economia.
D’altra banda, l’alta pressió fiscal també fomenta la deslocalització d’empreses. Moltes organitzacions, especialment aquelles amb capacitat per traslladar les seves operacions a altres països, opten per entorns més atractius en termes de costos impositius. Això implica no només una pèrdua d’ingressos fiscals per al país, sinó també un deteriorament del teixit empresarial i una reducció en les oportunitats laborals per als ciutadans.
La necessitat d’un canvi estratègic
Davant d’aquest escenari, és imprescindible replantejar l’estratègia fiscal del país. L’objectiu no ha de ser només complir les demandes de la Unió Europea, sinó també adoptar un enfocament que garanteixi la sostenibilitat econòmica a llarg termini. Reduir els impostos podria ser una eina clau per recuperar la confiança dels inversors i fomentar un creixement econòmic sòlid i equilibrat.
Aquest canvi estratègic implicaria no només ajustaments a les taxes impositives, sinó també una revisió integral del sistema fiscal. passos podrien situar Espanya en una posició més competitiva a nivell global, atraient inversions i generant oportunitats de creixement per a tots els sectors de l’economia.
Conclusió
La pèrdua de competitivitat fiscal a Espanya és un tema crític que requereix atenció immediata. La política fiscal actual, centrada en un augment sostingut d‟impostos, ha demostrat ser insuficient per estimular el creixement econòmic i, en molts casos, ha generat efectes adversos. És el moment de replantejar l’enfocament i adoptar mesures que promoguin una economia més dinàmica, innovadora i competitiva. Només així serà possible revertir la tendència actual, enfortir el teixit empresarial i garantir un futur més pròsper per al país.
