El Ministeri d’Hisenda ha actualitzat el seu criteri respecte a la deduïbilitat de les retribucions d’administradors i consellers a l’impost sobre societats. Aquesta decisió es produeix després de diverses sentències del Tribunal Suprem, i ha estat confirmada per una resolució del Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) datada el 27 de maig passat.
Canvi de Criteri del TEAC
A la seva resolució, el TEAC reconeix que el seu criteri anterior ha estat superat per la nova jurisprudència del Tribunal Suprem. Segons aquesta nova interpretació, les retribucions percebudes pels administradors i consellers, fins i tot si estan vinculades estrictament a la seva condició mercantil (relació mercantil), seran deduïbles a l’impost sobre societats.
Anteriorment, la manca de previsió estatutària sobre aquestes retribucions podia portar a la seva no deduïbilitat fiscal. No obstant això, amb el nou criteri, aquesta manca de previsió ja no és suficient per impedir la deducció de les despeses esmentades. En paraules del TEAC, “la manca de previsió estatutària per si sola no comporta la seva no deduïbilitat fiscal”.
Implicacions per a les Empreses
Aquest canvi suposa un alleugeriment per a moltes empreses, que ara podran deduir de la seva base imposable les remuneracions pagades als seus administradors i consellers, sempre que aquestes retribucions estiguin clarament identificades com a tals. Aquest gir en la política d’Hisenda pot incentivar més transparència i formalització en la relació mercantil entre les empreses i els seus òrgans d’administració.
Context i Antecedents
La decisió del TEAC es basa en les sentències recents del Tribunal Suprem que han establert una jurisprudència clara sobre aquesta matèria. Aquestes sentències han aclarit la situació jurídica respecte a la deduïbilitat d’aquestes retribucions, corregint així interpretacions anteriors que limitaven les deduccions fiscals per l’absència de previsió estatutària.
Reflexió Final
El nou criteri del TEAC representa un canvi significatiu a la política fiscal d’Espanya, alineant la pràctica tributària amb la jurisprudència recent i proporcionant més seguretat jurídica a les empreses. Aquest ajustament no només facilita la gestió fiscal per a moltes companyies, sinó que també fomenta un entorn empresarial més clar i estable.
Per a les empreses, aquest canvi subratlla la importància de mantenir-se informades sobre les interpretacions i les resolucions fiscals que puguin afectar la seva operativa diària i les seves obligacions tributàries.
